Per què aprendre ciències argumentant sobre ciència?

“Argumentar per aprendre ciències”, podríem considerar que aquest és el lema d’una línia de treball i investigació en didàctica de les ciències experimentals que es va iniciar a principi dels anys 90 del segle passat amb els treballs de Deanne Kuhn (1992 i 1993) i va ser seguida per nombrosos investigadors produint al llarg d’aquests últims 30 anys estudis i materials didàctics que tenen en compte la importància de saber argumentar en l’aprenentatge de les ciències.

Aquests investigadors han participat en diferents projectes que han generat una gran quantitat de publicacions, articles en revistes especialitzades en didàctica de les ciències, ponències en congressos i llibres.

S’ha posat de manifest que la llengua juga un paper fonamental en els processos d’ensenyament-aprenentatge perquè és el vehicle utilitzat per a transmetre la informació, però també perquè és essencial en el procés de la producció del coneixement. Per molta gent és acceptat que una bona forma de comprovar que una cosa s’ha entès correctament és explicar-la a un altre, això és el mateix que indica la coneguda frase atribuïda a Einstein: “No entens realment alguna cosa fins que no ets capaç d’explicar-li-la a la teua iaia”. En aquest procés en el qual s’expressen les idees aquestes s’acaben d’entendre i apropiar.

A més, no hem d’oblidar que la llengua, siga oral o escrita, és el vehicle que s’utilitza en l’avaluació dels alumnes que s’ha demostrat com una part crucial en el procés d’ensenyament-aprenentatge (Sanmartí, 2007). D’altra banda, els informes internacionals de les comissions d’experts en educación des de la Unió Europea i l’OCDE: DeSeCo (2003) (Definition and Selection of Competencies), insisteixen en la importància d’aconseguir que els alumnes en acabar la seua escolarització siguen capaços d’analitzar informació, obtenir conclusions a partir de fets i puguen participar en debats de temes científics, és a dir, siguen capaços d’explicar i argumentar. En aquesta línia es dissenyen les activitats d’avaluació de les proves PISA en l’àmbit científic, que més enllà d’avaluar continguts conceptuals, el “què és” coneixement científic, avaluen continguts procedimentals, si els alumnes saben “com es fa” el coneixement científic. Dins d’aquests

continguts de procediments donen una gran rellevància a la capacitat d’argumentar dels alumnes.

També els currículums de diferents països recullen la idea de que és important no sols estudiar els continguts científics sinó també com es construeixen aquests coneixements i com l’argumentació pot contribuir a aquesta construcció del coneixement científic.

A Espanya durant el temps en el qual s’ha realitzat aquesta tesi es va produir un canvi de llei d’educació passant de la LOE (2006) a la LOMCE (2013) que es va posar en marxa al llarg del curs 2015-16. En ambdues lleis es poden veure referències en les competències bàsiques o clau i en els objectius d’etapa i de matèria on es posa de manifest la importància que a les habilitats argumentatives se li confereix des de diferents àmbits com el lingüístic, el matemàtic, el de les ciències socials i, per suposat, a l’àmbit de les ciències de la naturalesa i tecnologia.

Els canvis en les nostres societats que s’han produït al llarg dels últims anys associats a la introducció de les noves tecnologies de la informació i de l’extensió de la globalització han plantejat un nou repte a l’ensenyament obligatori consistent en aconseguir l’alfabetització científica de la societat. L’alfabetització científica és necessària per tal d’entendre les qüestions mediambientals, mèdiques, econòmiques, etc..., a les quals s’enfronten les societats modernes (Aikenhead, 1994; Furió et al., 2001). Aquestes qüestions, sovint, no tenen una única solució sinó varies i amb diverses fonamentacions científiques. Als països democràtics, les respostes a aquestes qüestions depenen de la voluntat de les majories, per això, és important que tots els ciutadans tinguen la capacitat d’analitzar arguments, per prendre deci-

sions, en funció de la racionalitat de les diferents opcions que es plantegen. (Reid i Hodson, 1993; Aikenhead, 1985). Aquestes capacitats associades a l’alfabetització científica, analitzar arguments i prendre decisions, estan directament relacionades amb l’habilitat argumentativa i la competència científica.

En canvi, sembla que aquestes recomanacions de treballar les habilitats argumentatives no es posen, en general, en pràctica a les classes de ciències a l’estat espanyol (Pérez i de Pro, 2013). En particular, a les classes de Física i Química a l’estat espanyol els professors, en general, acostumen a dedicar gran part del temps de

classe a fer explicacions dels continguts conceptuals. Les activitats realitzades solen ser de resolució d’exercicis que quasi sempre són de tipus numèric. Les poques activitats de laboratori que realitzen solen ser tancades o totalment guiades que no deixen molt de marge a la creativitat dels estudiants ni potencien les habilitats discursives. Les activitats d’avaluació, habitualment, sol·liciten dels alumnes la reproducció dels conceptes científics memoritzats i la resolució d’exercicis numèrics.

Aquests tipus d’activitats no tenen molt a veure amb el que habitualment fan els científics, per tant transmeten a l’alumnat una visió deformada del que realment fan els professionals d’aquestes disciplines i proporcionen una visió errònia de la ciència.

No obstant açò, aquesta metodologia de treball a les classes de Física i Química no és gens exitosa ja que d’una banda, els resultats dels informes d’avaluació internacionals, PISA, per a els estudiants espanyols no són gens brillants i, d’altra banda, cada vegada és menor el percentatge dels alumnes que trien matèries científiques per a la seua formació. Aquest últim és un problema estès a la majoria dels països de la unió europea, tal com indica l’Informe Rocard (Rocard et al., 2007). Aquest desinterès de l’alumnat és possiblement més acusat en Física i Química, matèries que són considerades per molts alumnes difícils, avorrides i sense utilitat pràctica per la vida quotidiana (Mellado et al, 2014).

Font: Tesis Doctoral presentada per Juan José Ruíz Ruíz en la Universitat de València en febrero de 2017. 

Aquest material forma part del contingut presentat en la web http://didacticafisicaquimica.es

(En aquesta web podrem trobar molt material amb permis de utilització i difussió,sobre la didáctica de la Física i Química)

didacticafisicaquimica.es