Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2018

Dibuixar ciència

Imatge
El dibuix pot ser una ferramenta didáctica de gran valor educatiu. Els professors estem acostumats a dibuixar a la pissarra quan fem alguna explicació a classe. En ciències és molt habitual fer dibuixos gràfics de situacions per tal d'explicar conceptes i sobre toto, en resolució de problemes, on ajuda molt tenir una visió espacial del problema que es planteja. El que propose ara és realitzar una actvitat on el dibuix és el protagonista. Serà l'alumne qui realitze el dibuix. Es tracta de mitjançant el dibuix exposar un concepte físic, o qualsevol altre aspecte o característica relacionada amb la física. A continuació expose una col·lecció de dibuixos fets per mi a mode d'exemple. 

PPT sobre el mètode científic, magnituds i unitats

Presentació de la visió global de la sessió dedicada al mètode científic, magnituds i unitats corresponent a la unitat didàctica "Investigació i ciència" de la assignatura de Física i Química de 2n d'ESO.

Per què aprendre ciències argumentant sobre ciència?

Imatge
“Argumentar per aprendre ciències”, podríem considerar que aquest és el lema d’una línia de treball i investigació en didàctica de les ciències experimentals que es va iniciar a principi dels anys 90 del segle passat amb els treballs de Deanne Kuhn (1992 i 1993) i va ser seguida per nombrosos investigadors produint al llarg d’aquests últims 30 anys estudis i materials didàctics que tenen en compte la importància de saber argumentar en l’aprenentatge de les ciències. Aquests investigadors han participat en diferents projectes que han generat una gran quantitat de publicacions, articles en revistes especialitzades en didàctica de les ciències, ponències en congressos i llibres. S’ha posat de manifest que la llengua juga un paper fonamental en els processos d’ensenyament - aprenentatge perquè és el vehicle utilitzat per a transmetre la informació, però també perquè és essencial en el procés de la producció del coneixement. Per molta gent és acceptat que una bona forma de ...
Imatge
MICRO MACRO Un bon recurs per a mostrar als més xicotes la diferència entre els ordres de magnituds que hi ha entre el món microscòpic i el món macroscòpi es el vídeo publicat el 2015 per "Física para todos" Un  ordre de magnitud  és la classe d'escala o magnitud de qualsevol quantitat, on cada classe conté valors en una proporció fixa respecte a la classe anterior. La relació de proporció més utilitzada és 10. Per exemple, es diu que  dos nombres difereixen en 3 ordres de magnitud  si un és 1000 vegades més gran que l'altre. L'ús més estès per descriure els ordres de magnitud és mitjançant la  notació científica  i les potències de deu. La notació científica és una forma d'escriure els nombres que tenen valors massa grans (p.ex. 100000000000) o massa petits (p.ex. 0,00000000001) per a ser escrits de manera convencional. L'ús d'aquesta notació es basa en potències de 10 (els casos exemplificats anteriorment en notació ci...

QUÈ EN SABEM SOBRE UNITATS DE MESURA ANTIGUES?

ACTIVITAT PROPOSADA: Realitzar un poster amb algunes unitats de mesura de longitud, distància, massa  volum que no conegues.  A continuació, pot lleguir el següent article. "Milles", "arroves", "llegües" i altres mesures que no sabem el que signifiquen Encara que el Sistema Internacional d'Unitats és el més comú, en nombrosos països continuen utilitzant altres mesures més antigues i de vegades menys exactes . El metre, el quilòmetre, el gram o el quilo són mesures a què estem acostumats, i que regixen a Espanya i en gran part d'Europa. No obstant això, tant en Gran Bretanya com als Estats Units les llegües, milles, peus o polzades són les unitats de mesures habituals, i que en nombroses ocasions ens fan dubtar sobre la magnitud a què es referixen. Algunes d'estes magnituds, com l' arrova , seguixen d'actualitat encara que només en el que al seu nom es referix. Amb el temps ha passat de ser una unitat de mesura amb q...

El repte físic de la ampolla d'aigua

Imatge
El repte de la ampolla d'aigua (water bottle flipping challenge) va ser viral en l'estiu de 2016; consistix a llançar una ampolla de plàstic mig plena d'aigua de tal forma que gire en l'aire i caiga de peu en el sòl, o sobre una superfície plana. El seu modelatge físic és un bon exercici per a un primer curs de Física. Els seus resultats analítics es poden contrastar amb experiments realitzats pels propis alumnes. Per cert, la quantitat d'aigua òptima per a incrementar la probabilitat d'èxit està entre 1/4 i 1/3 de l'alçada de la ampolla. El moment angular de la ampolla es conserva. Per a un cos rígid amb moment d'inèrcia constant, com una ampolla farcida amb un material sòlid, la velocitat de rotació serà (quasi) constant durant el moviment, sent molt improbable que la ampolla aterre de peu sobre el sòl de forma suau. No obstant això, l'aigua líquida es mou dins de la ampolla i passa del fons al coll de la ampolla durant el vol en l'aire...